TORNAR
La cantera romana del Mèdol, que ocupa una superficie de 11 hectáreas, es uno de los trece monumentos que conforman el conjunto arquitectónico de la Tarragona romana, considerado Patrimonio Mundial de la Humanidad por la Unesco. La piedra extraída del Mèdol sirvió para construir los edificios más importantes de Tarraco, capital de la Hispania Citerior, durante la época de la República y el Imperio Romano.
De esta piedra se levantaron monumentos actualmente todavía presentes, como las murallas (de entre los siglos III e II a.C.), el anfiteatro (del siglo II d.C.) y el circo o el Foro Provincial de Tarragona (del siglo I d.C.). Dentro de la monumentalización de la ciudad, la piedra del Mèdol se utilizó también para esculturas, altares e inscripciones diversas. La piedra se transportaba hacia la ciudad por la Vía Augusta –que en parte coincide con el trazado de la actual autopista AP-7– o por mar.
Consecuencia de su compromiso con la comunidad y la cultura, Abertis lo preservó y lo abrió a la visita pública mediante un acuerdo con el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya y el Ayuntamiento de Tarragona. El monumento forma parte de los itinerarios culturales del Museo de Historia de Tarragona.
Se puede acceder a la cantera desde el área de servicio del Mèdol, en la AP-7 sur, y desde la carretera nacional N-340.
Valor medioambiental
El Clot del Mèdol es un paraje singular desde el punto de vista socio-medioambiental, debido a las condiciones de humedad y sombra que le confiere la profundidad de las excavaciones. El interés botánico del Clot radica principalmente en las dimensiones de algunos ejemplares de especies leñosas arbustivas, como por ejemplo los lentiscos y los pies de acebuche. Destacan también especies de plantas que tienen un régimen de protección especial, por ser variedades únicas autóctonas europeas y especies mediterráneas con un desarrollo especial. También habita una fauna singular, como el búho real, y registra una mayor riqueza de aves y roedores respecto al exterior de la cantera. Además, la cantera también es expresión de un conjunto de alto interés ecológico, puesto que constituye un paisaje fosilizado, donde todavía se pueden ver huellas fósiles de oleadas y de crustáceos marinos en diferentes sectores.
| VISITAS HORARIO: De miércoles a sábado, de 9 a 14 h. Entrada gratuita Situación |
26 novembre 2025
●L'acord entre la Fundació Abertis i l'OAPN –entitat pública espanyola adscrita al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO)– permetrà continuar desenvolupant les activitats del Centre Internacional afavorit per la UNESCO, reforçant la cooperació i la transferència de coneixement entre les Reserves de la Biosfera Mediterrànies.
●Aquesta col·laboració té com a objectiu impulsar iniciatives de recerca, formació, projectes pilot i accions de difusió que promoguin la sostenibilitat dels ecosistemes mediterranis i enforteixin la resiliència de les reserves davant del canvi climàtic.
●La renovació consolida el paper de la seu de la Fundació Abertis, el castell de Castellet, com a centre de referència per a les Reserves de la Biosfera, tant a nivell mediterrani com internacional.
23 setembre 2025
●El congrés, que se celebra a Hangzhou (Xina) del 22 al 26 de setembre, ha reunit la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera -entre les quals s'inclou la MedMAB, que té el suport de la Fundació Abertis- per consolidar prioritats, reforçar la col·laboració i definir el Pla d'Acció Mundial per al futur.
●La delegació de la Fundació Abertis en aquesta cita internacional va ser encapçalada per la seva presidenta, Elena Salgado, que va intervenir per explicar el model de col·laboració publicoprivada que es duu a terme a través del Centre Internacional per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies, de categoria 2 de la UNESCO.
●Al llarg del congrés, també es va posar de manifest la importància de les xarxes temàtiques, com la MedMAB, a l'hora d'assolir els objectius de les Nacions Unides, atès que aquestes xarxes fomenten la cooperació interterritorial i promouen el rol de les reserves com a laboratoris vius per a la sostenibilitat, el desenvolupament econòmic local i el disseny conjunt de solucions que es puguin escalar.
2024 Fundació Abertis