Logo fundació abertis

» Sala de comunicació: Notícies


09 de novembre de 2007, Barcelona

Els experts demanen més col·laboració entre l’administració i la societat civil per crear un espai viari de convivència cívica





—El VII Simposi d’Antropologia Viària, organitzat per la fundació abertis, ha posat de relleu la importància de l’educació a l’hora de reduir la sinistralitat a les carreteres, fomentant una nova cultura viària.

—El president de la Comissió de Seguretat Viària del Congrés, Jordi Jané, ha demanat un Pacte d’Estat per a la Seguretat Viària.

—Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans, remarca la necessitat d’establir límits de caire social i una major regulació legislativa.

El VII Simposi d’Antropologia Viària que organitza la fundació abertis, celebrat avui sota el títol Seguretat i civisme: el gran repte de l’espai viari, ha posat de manifest la necessitat d’una educació viària que fomenti la consciència del risc a la carretera i així poder reduir la sinistralitat. Espanya és el tercer país de la Unió Europea –només per davant de Portugal i Grècia– amb l’índex més alt de sinistralitat, un factor que, segons els participants, no es correspon amb el grau de desenvolupament socioeconòmic de l’Estat Espanyol.

En el decurs del Simposi s’ha plantejat la necessitat de posar en marxa noves iniciatives orientades a fomentar una nova cultura viària basada en la responsabilitat i el civisme a través, entre altres, d’elements dissuasoris com el carnet per punts. També s’han plantejat altres propostes com la necessitat de reforçar l’educació viària durant l’ensenyament obligatori o la possibilitat de dedicar els ingressos de les multes de trànsit a la millora de la seguretat viària.     

El president de la Comissió de Seguretat Viària del Congrés dels Diputats, Jordi Jané, ha fet una crida al consens polític per a la creació d’un Pacte d’Estat per a la Seguretat Viària, que hauria de comptar amb la participació de totes les forces polítiques i amb el suport de les Administracions Públiques.

En el marc del VII Simposi d’Antropologia Viària també s’ha posat de relleu el paper de les autoritats en la reducció de la sinistralitat, a través de mesures com la regulació legislativa de l’ús dels vehicles o la inhibició de la mobilitat en punts conflictius.

També han participat en la jornada Josep Olives, director del simposi i president de la Societat Catalana d’Antropologia Viària, Josep Pérez Moya, director del Servei Català de Trànsit de la Generalitat de Catalunya, i Josep Lluís Giménez, director general d’acesa i aucat.

El Simposi d’Antropologia Viària que organitza des del 2001 la fundació abertis en col·laboració amb la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), és una de les activitats emmarcades en el Programa de Seguretat Viària de la fundació. Aquest programa s’estructura en quatre grans àrees: l’educació viària a les escoles (66.190 alumnes d’entre 8 i 12 anys hi han participat en els dos darrers cursos); els estudis de recerca; les accions de divulgació (amb llibres i altres materials); i les jornades tècniques com el Simposi d’Antropologia Viària, que aquest any ha celebrat la seva setena edició.

 

Conclusions VII Simposi Antropologia Viària

“Seguretat i Civisme: el gran repte de l’espai viari”

Barcelona, 9 de novembre de 2007

 

  1. Com a rerafons de la greu problemàtica generada avui pel trànsit rodat a la via pública, cal plantejar la qüestió dels límits socials del creixement[1]. Cal posar limitacions externes allà on l’ambició individual no troba límits. Aquí, com en altres esferes de la vida contemporània, cal aplicar el concepte “sostenibilitat”, perquè altrament es cau en la destrucció de la naturalesa i l’anomia.

 

  1. És necessari establir un bon control social a través de les autoritats, tot regulant legislativament l’ús dels vehicles, inhibint la circulació o la mobilitat allà on sigui necessari, millorant la sanció i ampliant l’aplicació de dissuasoris físics. El carnet per punts ha estat una bona mesura, que cal millorar. En tot cas, ni l’ensenyament públic ni les campanyes fomentant la bona conducta són suficients; la retòrica de persuasió és pobra: cal reforçar el control social directe de l’espai públic.

 

  1. És important la nova reforma penal: importància dels treballs en benefici de la comunitat com alternativa a les penes de presó. Cal tenir en compte l’experiència portuguesa en el nou règim de sancions immediates.

 

  1. Això no treu la importància de l’educació, per tal de fomentar la nova cultura viària (consciència del risc, responsabilitat, civisme...), que en teoria majoritàriament es desitja. Hi ha necessitat de l’educació viària en els ensenyaments obligatoris.

 

  1. També és necessària la implicació dels mitjans de comunicació, però cal millorar el missatge. Per exemple, presentant l’accidentalitat de manera més qualitativa (i no tant en xifres): ensenyant històries de casos concrets, per veure com es generen els mal anomenats “accidents”.

 

  1. També segueix sent important el millorament de les infraestructures i el trànsit des de la responsabilitat pública. És necessària la implicació i la col·laboració de totes les administracions. Es podrien dedicar els ingressos per multes de trànsit a la millora de la seguretat viària.

 

  1. És urgent una major implicació de tothom en el capteniment cívic a l’espai viari, la disminució dels accidents i el millorament de les condicions i els elements del trànsit als carrers i carreteres. Atesa la gran dispersió competencial que existeix en aquest terreny, caldrà comprometre a totes les administracions, i a totes les forces polítiques amb un pacte d’Estat per la seguretat viària, que podria prendre la forma d’un decàleg.

 

  1. Cal també interrogar-nos a fons sobre el manteniment d’una tan alta accidentalitat al nostre país dins el context de la Unió Europea (només superada per Portugal i Grècia), que no s’adiu al desenvolupament cultural i econòmic aconseguit a les últimes dècades. Cal en aquest punt recerca i aplicació de mesures pertinents.


[1] Això vol dir el creixement exponencial de la despesa per persona en matèria de transport, mobilitat i trànsit rodat.






Comparteix |

enrera[ amunt ]